ARA LLEGIM
Els contes dels germans Grimm fan 200 anys
Narracions com 'La bella dorment', 'La Ventafocs' i 'Hansel i Gretel', han estat traduïdes a 170 llengües
El 20 desembre de 1812 va sortir la primera edició dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilhelm Grimm, un llibre destinat a convertir-se en un dels més coneguts del món. Des de llavors, els contes dels germans Grimm, tal com se'ls coneix, han estat traduïts a 170 llengües, i des del 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, forma part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.
El bicentenari d'aquesta primera edició servirà a Alemanya per començar l'anomenat Any Grimm, que es prolongarà durant tot el 2013 i que tindrà com a epicentre Kassel, la ciutat on van viure els dos germans entre el 1798 i el 1841.
L'èxit dels contes no va ser immediat. Al començament, a molts lectors no els agradava per l'excés de detalls cruels que incloïen i les notes de peu de pàgina dels dos germans, que estaven més acostumats al rigor filològic que a la creació de 'best sellers'. Un altre dels impediments per a l'èxit van ser les al·lusions sexuals massa directes, que es van eliminar en edicions posteriors.
Els contes que els van donar fama mundial van ser només un dels molts projectes de dos professors que tenien com a propòsit clau recollir la tradició cultural popular alemanya, i per fer-ho també van realitzar col·leccions de sagues i de poemes.
Coincidències amb Perrault
La recol·lecció de contes va començar cap al 1806 i, tot i la idea romàntica dels dos germans, d'anar de poble en poble per recuperar històries perdudes, tot sembla indicar que el treball de camp va ser mínim, i que qui els explicaven les històries van ser persones que pertanyien al seu cercle d'amics i coneguts.
"Els Grimm mai van fer treball de camp, sinó que van recórrer a la gent que coneixien a Kassel", afirma el germanista Heinz Röllecke, en una entrevista per al setmanari 'Die Zeit'.
Algunes de les altres històries les obtenien de llibres antics i recorrien a autors tan diversos com el reformador Martin Luter i el sabater poeta Hans Sachs.
El motiu de la presència de molts contes que ja havien estaven inclosos en la col·lecció de l'autor barroc francès Charles Perrault és que algunes de les persones que els relataven els contes eren d'origen hugonot i, segons Röllecke, explicaven aquestes històries que havien après dels seus antecessors amb un fort accent del land de Hesse, on hi ha Kassel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada